“No només som mestres, som “administradors” del recurs més preuat de la Terra: ELS INFANTS”.
Nascuda a Girona el 1961. És mare d’un fill i li apassiona cuidar de la seva família i gaudir fent sortides i viatges amb ella.
Va ser alumna de l’escola Vedruna de Mollerussa, que és on treballa des de fa més de 35 anys.
La seva afició és la cuina. Gaudeix creant i innovant amb noves receptes o amb les més tradicionals, que ja de ben petita va aprendre i feia, al costat de la seva mare.
Li encanten les reunions familiars o amb els amics, on tots reunits a la taula, amb un bon àpat preparat per ella, té cura de fins l’últim detall i gaudeix veient com els convidats entaulen llargues converses.
El juny del 2020 va organitzar , amb el suport de l’equip directiu , i per sorpresa del professorat i del personal de PAS de l’escola , un “MASTERCHEF”, del qual tots en guarden un bon record, per la diversió i la unió que va suposar entre els companys i companyes, preparar en grup i aquella nit, un bon assortiment de tapes i diferents plats .
– Amb que t’ha ajudat formar part de la família vedruna?
Ser exalumna de l’escola , ha fet que des de joveneta, m’identifiqués amb el carisma de Joaquima, com educadora Vedruna.
Treballar amb la família Vedruna m’ha permès reflexionar sobre la vida i transmetre als meus alumnes els valors i el tarannà que havia après i viscut al llarg d’aquests anys.
– Què hi has après?
He aprés a confiar en mi, a superar-me dia a dia, a gaudir i ser feliç amb la meva feina -vocacional des de molt petita- , a saber què és el companyerisme i a lluitar i ajudar ,amb l’experiència apresa, a tots els alumnes –únics i especials cadascun d’ells- en la seva formació.
També m’ha servit per conèixer un gran ventall de persones i crear al llarg d’aquests anys un vincle i molts llaços d’amistat i carinyo amb molts dels pares i alumnes , que encara continua .
Tot això m’ha ajudat a créixer com a persona.
– Del temps a l’escola, amb que et quedes?
Vaig començar a treballar a l’escola , com a llicenciada en Geografia i Història, fa més de 35 anys, fent classe als alumnes de 6è, 7è i 8è.
Vaig ser coordinadora de C.I. uns anys.
He treballat com a tutora pràcticament en tots els cursos, però en el que he estat durant més anys i en el que encara exerceixo , és 2n. d’E.P. És en aquest curs en el que em sento més realitzada. La innocència dels nens d’aquesta edat em meravella. I tenir l’oportunitat de formar part de les seves vides, poder gaudir del seu creixement i desenvolupament maduratiu, tant a nivell personal com acadèmic m’ha fet sentir afortunada.
Al llarg d’aquests anys he gaudit d’una immensa alegria, doncs amb l’esforç i la col·laboració de tots els meus companys i companyes, hem vist créixer l’escola , ja que quan vaig començar érem un claustre de vuit professors i en l’actualitat en som més de trenta.
– Aviat algú agafarà el teu relleu, algún consell?
Li diria que gaudeixi amb els infants, els sàpiga transmetre uns valors, i que es sentí realitzada amb la tasca que fa d’educadora.
Recordar-li que: “No només som mestres, som “administradors” del recurs més preuat de la Terra: ELS INFANTS”.
